SIMBOLOGIA

•  Cercle

Pitàgores simbolitzava tots els esdeveniments de l’Univers, inclosos els de l’ésser humà tant en el pla material com espiritual, amb un cercle.

El cercle és un símbol molt antic. És la figura geomètrica perfecta i representa l’Absolut, sense principi ni fi, allò no manifestat que conté les potències de tota forma. significa unitat, totalitat, plenitud. És un símbol de vida plena, sense carències. Els xinesos associen la figura circular al cel i se li atribueix el valor numèric nou. A l’antic Egipte era un emblema de “l’etern cicle” i representava la naturalesa cíclica i eterna de l’Univers (de l’Ú i cap a l’Ú), significat que va ser posteriorment adoptat pels gnòstics, cabalistes i alquimistes. En alguns escrits es presenta amb la forma d’un drac, el “drac alquímic” o Ouroboros.

•  Triangle

El triangle equilàter s’utilitza com a símbol d’intel·ligència superior i representa als tres atributs divins: Força, Bellesa i Saviesa. Es refereix a les tres potències o forces que fan possible la manifestació de l’univers, que es poden resumir com a acció positiva o impulsora, negativa o receptora, i neutra o conciliadora. La correlació psicològica d’aquestes tres potències és d’intel·lecte, el sentiment i la voluntat. També, com a allò mental, allò emocional i allò instintiu. Els nou enneatipus de l'enneagrama es divideixin en tres grups triples, que indiquen d’on neix la força de la compulsió en cada tipus: els tres ENNEATIPUS mentals, els tres emocionals i els tres viscerals. A cada grup, al seu torn, hi trobem un tipus extravertit, un d’introvertit i un de neutre.

Sense l’acció de la força neutralitzant, la força activa i la força passiva s’oposen indefinidament. La nostra visió del món esdevé aleshores polar, i la nostra existència està marcada per la força i la tensió antagònica dels contraris. La creació depèn de l’acció harmònica d’aquestes tres forces. L’ésser humà en el seu estat de consciència ordinària des de la foscor no en sap res de l’existència d’aquesta tercera força. Un acte de creació es el resultat de la unió d’aquestes forces, on la força neutralitzant es converteix en la força activa de l’esdeveniment següent, donant lloc així a la cadena universal de manifestació.

L’alquímia indica que la creació va produir-se per la interacció de tres principis: el sofre, el mercuri i la sal..

Les tres lleis universals fonamentals que regulen tota manifestació són :

  1. La llei de la unitat : tot sorgeix de i tendeix a la unitat, perquè tot allò que és creat porta en el seu interior la llavor del seu creador..
  2. La llei de correspondència : com és a dalt, així és a baix. L’univers i, conseqüentment, l’ésser humà, és un holograma. La part conté el tot.
  3. La llei de semblança : el que és semblant s’atrau. És un principi electromagnètic que no es refereix a la polaritat, sinó a la vibració.

L’aplicació psicològica d’aquests tres principis, ras i curt, ens diu que tot pensament guarda en sí mateix l’essència del seu pensador; tota acció és un reflex del motor que la va generar; atraiem a la nostra vida allò que desitgem o, en altres paraules: construïm el món segons la nostra particular percepció de les coses.

Segons Gourdjieff, l’ésser humà té tres centres motors: l’intel·lectual, l’emocional i l’instintiu. I, al seu torn, dividia aquest darrer en instintiu bàsic, sexual i motor.

La integración dels tres centres en la persona, és un dels objectius principals que persegueix el treball amb l'enneagrama. Trobar un equilibri entre les coses que sentim i pensem i com actuem, esdevé crucial pel desenvolupament i la maduresa del ésser humà.

•  Hexagrama

L’hexagrama, en conjunció amb el cercle, es refereix a la llei del 7 o llei de la octava. Si dividim 1 per 7, trobem el 0 com a unitat, i una sèrie de sis dígits decimals: 0,142857… Tanmateix, si considerem que la unitat ve representada pel cercle i dividim els 360 graus que té el cercle entre 7, tornem a trobar els mateixos dígits com decimals: 51,428571... La suma de les sis xifres que es repeteixen periòdicament (1+4+2+8+5+7) és igual a 9.

Segons Gourdjieff, en tota manifestació de les coses hi ha una discontinuïtat ordenada, tal i com succeeix a l’escala musica. En aquesta successió hi ha punts on el sistema rep influències “externes”, en consonància amb els intervals de mig to si-do i mi-fa. Sense aquestes aportacions “externes” no hi ha evolució possible i el procés es repeteix sense que hi hagi cap evolució. Aquesta llei ens demostra que a la natura no hi ha línies rectes, sinó una constant desviació de forces que rep alimentació externa.

En relació a l’enneagrama, aquesta llei ens indica que tots, en el nostre interior, portem l’essència dels nou tipus, però que, per raons ocultes en el passat, ens hem quedat estancats en un determinat tipus. La manifestació plena de les nostres potències només ens arribarà quan acceptem aquestes “ajudes” i obrim el pestell que ens manté tancats en el cercle viciós d’acció-reacció de la nostra personalitat.

Els alquimistes buscaven la quintaessencia, que s’associava a la Pedra Filosofal. Aquesta quintaessencia, significava la purificació de tots els aspectes subconscients que dirigeixen de forma oculta la nostra vida i el ressorgir d’una nova consciència. El seu símbol era l’estrella de sis puntes (coneguda com al Segell de Salomó), que representa l’acció harmònica dels triangles que simbolitzen el sofre i el mercuri, allò masculí i allò femení, l’acció i la recepció. Des del punt de vista psicològic, es refereix al coneixement de les nostres motivacions.

PUJAR