PSICODRAMA

 


Amb els anys, la nostra ment ha construït tot un entramat de justificacions per al nostre comportament, i al mateix temps tot un seguit de zones fosques que ens impedeixen reconèixer les conductes no adaptatives. No obstant, encara que no en siguem conscients, el nostre comportament és el reflex espontani i el resultat de la nostra particular “manera inconscient de viure i de relacionar-nos amb el món”. Mentre sigui l’inconscient el qui ens domini és difícil que es produeixi un creixement i un desenvolupament intel·ligent del nostre ésser.

Les tècniques dramàtiques, aplicades a la psicoteràpia, són un mitjà que canalitza la manifestació de nosaltres mateixos, que ens ajuda a fer evidents aquelles zones fosques, aquelles inèrcies conductuals i mecanismes de defensa que ens resistim a veure. El cos teòric del psicodrama va ser elaborat per Jacob Leví Moreno i els seus seguidors.

Hi ha tres fases en una dramatització:

•  L’escalfament: és una fase de preparació en la que el grup genera una disposició emocional propícia que li permeti abordar una sessió de treball d’una manera relaxada i espontània.

•  La representació: en aquesta fase el grup planteja els seus conflictes, les seves dificultats, i ho fa no pas explicant-ho sinó actuant. Els personatges interns que cadascú porta a dins sorgeixen. És l’externalització del món intern dels protagonistes.

•  La lectura: en aquesta fase es comparteix amb el grup l’experiència viscuda. Aquesta fase és molt important, ja que ens portarà al reconeixement d’aquest món interior inconscient, i fonamentalment al reconeixement de la compulsió bàsica que ens domina.