ORÍGENS

Els orígens de l’enneagrama es remunten a més de dos mil·lennis enrere; no obstant, la seva utilització com a sistema iniciàtic s’entronca amb les tradicions de transmissió oral entre mestre i deixeble.

A la primera meitat del segle XX, Gourdjieff el va introduir a Europa i el va utilitzar a la seva escola del Quart Camí, després d’haver rebut els seus secrets de l’ordre sufí naqsbandi.

Més tard, als anys 70, el bolivià Oscar Ichazo i un psiquiatre deixeble seu d’origen xilè, Claudio Naranjo, van aplicar l’enneagrama a l’estudi de la personalitat des d’una perspectiva psicològica, i van establir les nou tipologies bàsiques, cadascuna associada a una passió determinada que, en la major part dels cases, degenera en una neurosi concreta. Aquesta neurosi és la que ens allunya de la nostra essència i també dels altres, generant conflictes i tensions en les nostres relacions que es repeteixen contínuament.

Posteriorment, diversos autors com Don Richard, Risso, Helen Palmer, Richard Rohr, A.H.Almas o Eric Salmon entre altres, han continuat estudiant i desenvolupant la seva aplicació .

PUJAR